UN TAST DE NADALES (14-12-14)


ELIONOR AMORÓS I JOSEP M. PUIG

Em plau de compartir
la llum que plou
i habita dins de mi.

T'ofreno, aquest Nadal,
un bell jardí de meravelles,
on canten violetes
un tast de poesia
i un somni foll de pau.


DOLORS DILMÉ

NIT DE NADAL

Lentament el silenci ens va acollint.
Un perfum tintat de llum, es va deixant sentir.
Nit de Nadal!
Com una fada vull expandir,
tota la màgia d'aquesta nit
en aquest món que plora.
Voldria embolcallar-lo
amb petites espurnes de pols d'estrelles
per oferir-li un do, la vida.
Visquem el present com un nou naixement,
el regal més formós que hem rebut
és, la llum de la vida.


TERESA SERRAMIÀ

COM D'AMAGAT DEL MÓN

La mare du, covant-se a les entranyes,
joia i dolor en una sola carn.
Tot el seu cos, estoig i reliquiari,
gronxa l'ofrena, el Fill.
L'arbre del cos branda el fruit tan amarg
esdevenint arrop. Tendresa del caliu
gestat al niu del glaç. Foc de miracle.
S'esberla el crit en cants, tenebres de la nit.
Floreix pau i perdó al cor de l'esbarzer.
Com d'amagat del món, silent, es va badant la rosa.


MARIA BONAFONT

SONET D'ESTELADES

Ara arriba Nadal i tu, Estrella,
com cada any brillaràs en la nit;
un any més, amorós sentinella,
vetllaràs nostre món adormit.

Mes avui, en el cel de migdia,
-riu el sol i la nit és ben lluny-
veig estels titil·lant d'harmonia
amb un cant endolcit que retruny.

És un clam d'esperança i d'anhels,
són les veus d'un País que somnia
Llibertat!, Llibertat!... Els estels,

entre els grocs i vermells de mil vels
onejant sobre el blau de migdia,
també volen lloar al Rei dels Cels!

Bell Estel de Betlem, aquest any
Catalunya et vol fer comapnyia!


JOSEFINA PERAIRE

PRELUDI D'UNA NIT BLANCA

                                                                       El darrer color del crepuscle
                                                                       enceni la NIT del miracle.

S'esfilagarsa el roig
entre vels d'ametista.
La nit empeny
el llenç crepuscular...
S'alça la lluna,
mentre, silent, el violeta mor.
I dins el nou estadi,
ancoro els ulls
en l'infinit dels astres.
I una estranya fulgència
em copsa el pensament;
i tot de cop,
se'm fa clar el missatge:

Al·leluia, alel·luia,
un nen és nat
per salvar el món!

I la NIT es vestí 
de la claror més viva!
                                                                              


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada